Discurs pronunciat en el VI Acte Cívic Ciutat de Gandia, el 4 d'octubre de 2026.

Enguany commemorem els 750 anys de la mort del rei Jaume I: el fundador històric de la vila de Gandia en 1254. El conqueridor és, també, l’artífex d’una ciutat que no existia quan va guanyar els territoris del castell de Bairén. Hui, quasi huit segles després, som una ciutat de valors, a l’altura de la nostra trajectòria compartida, del nostre enorme talent i del nostre gran capital humà, com així ho demostren els protagonistes d’este acte. Un acte que reflectix el millor de Gandia. Representa tot el que som com a ciutat. Projecta a l’exterior el nostre talent, la nostra essència, la nostra identitat, la nostra manera de fer ciutat i d’unir-nos, sempre junts. Units, hem aconseguit les millors fites.

Hui, quasi huit-cents anys després, som l’orgullosa ciutat que treballa amb ambició i esforç per ser millor cada dia. Que mira el futur amb anhel, determinació i esperança. Som conscients del llegat que, des dels nostres valors fundacionals, ens permeten projectar la nostra ciutat cap al futur amb convicció, capitalitat i lideratge. Precisament, en eixos valors ens reafirmem per sisena vegada, en cada Acte Cívic. En eixos valors plantem cara a les dificultats. Oferim resposta a les incerteses. Injectem coratge a la inèrcia.

Hui tenim el deure de seguir el camí encetat fa huit segles. I, en este moment, s’imposen dos mirades per al nou horitzó de Gandia:

La primera és el respecte. Som una ciutat de respecte. De respecte al diferent. De respecte a qui no pensa igual. Com deia Joan Fuster: «Tots, si arribem a tindre raó, la tenim a mitges». Som una ciutat de respecte que supera les individualitats. La segona mirada per a este temps de soroll és la convivència, l’acord. Quan Jaume I va entrar al nostre Regne, segons conta la seua ‘Crònica’, va recordar un refrany que diu així: «Qui no da ço que vol, no pren ço que vol». És a dir: «Qui no dona allò que li dol, no rep allò que vol». És una metàfora de la generositat i de la vida. Parla de la necessitat de transigir els límits que fronteregen la convivència. Ho hem comprovat al llarg de la nostra història: pactar no és trair; pactar és avançar. Perquè volem que Gandia siga un marc de convivència sana i de progrés útil. Una ciutat que tomba murs i estén ponts. Que no crida, però parla clar. Que forja aliances superadores de partidismes. Que prima la gestió enfront del soroll. Que el mira els problemes de front. Que propicia estabilitat.

Enfront dels territoris de la confrontació, Gandia és hui sinònim d’unitat, d’enteniment, de moderació i de serenor. Gràcies a l’esforç de tota la ciutadania, hui treballem junts per l’acord, la gestió i el trellat. Sobretot això: sentit comú. Front a la crispació, el soroll, l’enfrontament i la confrontació partidària, la unitat, l’acord i el consens. Sobretot en les coses importants de Gandia. Amb l’exemple del nostre llegat, la fortalesa de la nostra història i la nostra manera de fer les coses. I amb la vostra empenta: cada dia engrandiu Gandia fent des dels dissensos, consensos. Cadascú de vosaltres engrandiu Gandia.

Hui, també volem mostrar el nostre sentit agraïment a les persones i entitats reconegudes ací per tot allò que han fet en favor de Gandia. Gràcies pel vostre afany, pel vostre impuls, per la vostra manera de ser. Perquè «així relluïxen les vostres obres». Perquè com deia el mateix Jaume I al ‘Llibre dels Fets’ –i que és absolutament vigent hui–, «la fe sense obres morta és». Tots –i jo el primer– tenim molt a aprendre de vosaltres. Perquè representeu els millors atributs de la nostra ciutat. Perquè desperteu eixe esperit col·lectiu. I, més enllà dels vostres èxits, sou dignes d’admiració pels valors que encarneu:

 Com els valors de l’emoció per les arrels de la Federació de Falles de Gandia, la qual està ben arrelada a les nostres tradicions i a la nostra identitat col·lectiva; arrelada a la festa més universal dels valencians i que ara, junts, estem enaltint.

 La professionalitat i la cultura del treball de Luis Bañó, un far per a la resta de comerciants de la nostra ciutat. Un home que cada matí obri la persiana pensant en la vida i benestar de tot un barri com el de la seua benvolguda República Argentina.

 La humanitat i la dignitat de La Safor amb Palestina. La vostra lluita inesgotable en defensa dels drets humans i la vostra recerca d’un món més just i digne traspassa les nostres fronteres locals i ens connecta amb la consciència global.

 La inclusió i la diversitat d’AUNA, que sap atendre molt bé tots estos valors ací, a Gandia, i és un pilar bàsic de la superació de les desigualtats socials. Sempre al costat dels que més ho necessiten. Perquè viure és prendre partit.

 La proximitat i el treball en equip de la Cursa del Raval Vicent Mañó. Una cursa amb sentiment de barri que ja és una tradició profundament arrelada en l’ànima de la ciutat. Sou el millor exemple d’allò que anomenem orgull de pertinença.

 L’aposta per la innovació i el coneixement de la Unitat Mixta en Tecnologia per a Estudis Marins. Gandia, tan lligada a la mar, ha trobat el millor aliat per a mirar al futur amb esperança en el referent Centre d’Investigació per a les Ciències del Mar.

 La passió per l’escola pública i la resistència dels Docents de la Safor en Lluita. Un col·lectiu que sap molt bé, com així ho sabem ben bé els gandians, que units ho poden aconseguir tot i dividits ho poden perdre tot. Perquè hi haurà un dia que ho podrem tot.

 El talent i l’esperit emprenedor d’Acusttel i AUTIS. Empreses innovadores nascudes de la tenacitat, al si del Campus de Gandia. Empreses reconegudes per la seua inequívoca lluita per obrir els camins més difícils. Perquè hi ha empreses, com Acusttel i AUTIS, que saben veure més enllà del curt termini i que tenen la capacitat d’avançar-se al futur.

 La unió i la cohesió d’ASEMHTSA-Destí Safor, representada pels seus presidents. Parlar d’hostaleria no és només parlar d’un sector més. És parlar també del nostre caràcter acollidor. Al llarg d’estos anys ens heu demostrat que la unió fa la força.

 L’estima per la cultura i el coratge de Maria Bravo. Una bona dona, valenta, que ha situat Ambra a l’avantguarda del prestigi cultural. Obrir un llibre és obrir una finestra al món. Però obrir una llibreria és un acte de fe i d’amor absolut per la cultura.

 La constància i la consciència per la nostra terra de Vicent Borrull, ‘Sento’. Va decidir escoltar els ritmes de la natura. No va triar el camí més fàcil, sinó el més digne, el més respectuós i més sostenible. Tenim molt a aprendre de Sento.

 La força i l’esperit esportiu del Club de Pesca i del Natació i Esports. Gandia superarà tots els entrebancs si treballem com vosaltres, si cooperem amb eixe esperit esportiu que teniu, si ens fixem en el model que representeu. Gràcies per lluitar per allò en què tant creieu: l’esport gandià.

 L’orgull gandià de Ximo Rovira, qui ha contribuït a mostrar al món la nostra millor imatge. Sempre duent el nom de la nostra ciutat allà on va. En un món on costa trobar altaveus positius, tindre una veu tan estimada i respectada que recorde les virtuts dels gandians és un regal de valor incalculable. Gràcies, Ximo, per representar-nos tan dignament.

Tots vosaltres sou motiu d’orgull. Orgull de la nostra autenticitat, de la nostra manera de mirar la vida. Orgull de la nostra determinació, de la nostra capacitat de superar-nos i d’avançar. Penseu en el comú. En el que és de tots. En el que encara, i necessàriament, ens interpel·la de l’altre.

Hui, 750 anys després de la mort de Jaume I, el seu llegat encara perdura a Gandia. Quasi huit segles després de la seua fundació, Gandia és la nostra casa, la nostra causa, el nostre camí i el nostre destí. Gandians, és hora de seguir confiant en nosaltres mateixos a partir del llegat del rei dels valencians i les valencianes.

Amb convicció. Amb confiança. Moltes gràcies, i avant.

Visca Gandia!