La crisi generada per la pandèmia del coronavirus marcarà diverses generacions dels nostres ciutadans. L’emergència tindrà notables conseqüències socials i econòmiques, i deixarà un enorme forat on, com tantes vegades en la història, ens haurem de sobreposar amb tota la voluntat i l’empenta decidida de la solidaritat i la cooperació mútues. És la prova de les generacions afectades, el seu repte davant la història: sobreposar-se sabent enfortir les xarxes de la col·lectivitat, del comú, del que és públic, per a reforçar les maneres com els mecanismes públics i democràtics, i les institucions que les representen, fan front a la davallada familiar, garantixen l’essencial dignitat del desenvolupament personal de cadascun de nosaltres, i trauren de l’atzar, o l’infortuni, la ruïna o l’exclusió, a milions d’espanyols, probablement centenars d’ells veïns nostres ben a prop de casa. Se’ns medirà per la nostra capacitat de sobreposar-nos sense excloure ningú, sense les receptes velles de l’individualisme –perquè el vell temps ha mort—ni tampoc amb la fracassada idea del menysteniment i retracció dels recursos públics, quan no de les seues retallades. Al llarg de tants dies d’ombra, ens hem sentit fràgils i vulnerables. I alhora que el nostre respecte a les víctimes que la pandèmia deixa, als malalts i pacients que encara es contagien, i als milers que l’han sofert i ara es recuperen en la clandestinitat d’una habitació de sa casa, hem de dir que ningú no vàrem ser capaços de preveure la magnitud, durada, profunditat i gravetat de l’arribada d’un virus capaç de paralitzar l’economia, deixar milers de famílies en l’absoluta pobresa i detindre la vida i el bategar de la societat. No teníem, tampoc, les nocions o els manuals, en les societats més desenvolupades i aparentment fortes i invulnerables, per monitoritzar i seqüenciar amb anticipació l’arribada d’una pandèmia de conseqüències inèdites. El reconeixement de la nostra humilitat i de les errades que s’hagen pogut cometre. Les disculpes pels desencerts, si els hi ha hagut. Ara i sempre.

Però a Gandia, enmig d’uns dies d’ombra que han projectat tanta incertesa sobre moltes famílies, sense un demà cert, ni un horitzó per a l’alçament amb garanties de les persianes de tants altres negocis, vàrem anticipar algunes d’eixes accions amb mesures contundents i ràpides. N’estem acostumats a la gestió de les emergències. I eixe reconeixement, abans que una perspectiva triomfal, és la garantia que volem una ciutat sempre protegida i capaç de garantir la seguretat en la salut de cadascun dels seus veïns des de la seua administració. Tenaçment, quan el Coronavirus era una incerta experiència asiàtica, la nostra regidora de Sanitat ja adquiria, junt al Servei de Prevenció d’este Ajuntament, les primeres mascaretes i els equips de protecció individual (EPIS) dels nostres Policies o empleats públics municipals. En total, hem repartit 12.000 mascaretes als majors de 65 anys, la nostra població més vulnerables –estos dies en repartim 8.000 també als xiquets—, a més d’altres 1.500 per als col·lectius que aglutinen pacients de risc, i altres 20.000 en els transports col·lectius o llocs d’afluència. Hem garantit, juntament amb la Conselleria, l’arribada permanent de material als sanitaris de l’Hospital Francesc de Borja i els Centres de Salut, i no hem escatimat tampoc a l’hora de protegir tot l’equip de treballadors municipals, començant per la Policia Local o els efectius de Protecció Civil, al peu del canó estos dies, i en contacte amb els nostres veïns mentre ens havíem de guardar a casa. Som, no de bades, una de les àrees de salut amb menys sanitaris contagiats pel virus, i també una de les de menor incidència del Covid-19, en taxa de reproducció i en nombre de contagiats. Però res no sembla suficient, i res és plaent ni fàcil, quan han mort veïns nostres i s’han contagiat, amb el patiment de la malaltia, més de 200 saforencs.

Hi haurà temps per a una anàlisi profusa de les actuacions, per a un balanç sobre les gestions. Hi haurà temps per a honorar als qui han mort, víctimes del virus; i per reconèixer als qui l’han pal·liat, curat o superat. Nosaltres, però, hem treballat amb la major de les dedicacions, sense hores i sense límits, per fer el que calguera, quan calguera, sense entendre d’hores, ni competències, ni límits. Per això, abans que siga moment per als reconeixements, i el silenci, el meu agraïment a tots els empleats públics municipals, a tots els membres de l’equip de govern, començant per la regidora delegada, Liduvina Gil, pel treball extenuat en la gestió d’una crisi sobtada, de proporcions descomunals, des d’abans de la declaració de l’estat d’alarma. Va ser en els dies inicials, una vegada acordada la suspensió de la festa de les falles, com més intensament vàrem aplicar mesures en les que ja treballaven. No dubtàrem, així, en tancar espais municipals, implantar el teletreball –que hui abasteix al 80% dels més de 600 empleats públics de l’Ajuntament de Gandia–, decretar el tancament de parcs infantils o recintes esportius, i suspendre l’activitat de la ciutat. Des d’eixe moment, amb el suport d’administracions superiors, i en coordinació amb tots els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat, hem posat en marxa tots els nostres dispositius, en el desplegament de les nostres competències sota l’estat d’alarma, per garantir els serveis essencials i protegir els nostres ciutadans. L’experiència en emergències ens ha permés actuar decididament, tenaçment, coordinadament, ràpidament. Sense excessos ni fanfàrria, sense ocurrències ni passes mal donades. No és tampoc un balanç ni una complaença, però sí una perspectiva que permet entendre per què estem ací.
Hem fet el que calia fer, quan tocava fer-ho. I, anticipant les greus conseqüències que deixa ja el Covid-19, anticipem també que en el vell temps que ha mort, en paraules de Gramsci, no ens valen les receptes velles ni els passats recurrents. Els ‘jo ja ho sabia’ o els opinadors amb posterioritat. La declaració institucional que presentem és, per això, més que un balanç d’actuacions realitzades i de mesures de xoc immediates, que també, un rumb de ciutat compartit des d’una mirada col·lectiva i cooperadora. Hem volgut que arribara de manera consensuada, perquè no sabem a quin temps ens enfrontem, ni sabem quants mals afrontarem, però sí sabem de quina manera volem afrontar-los: junts, cooperant, solidàriament, enfortint les xarxes que ens unixen i els sistemes públics de protecció. És en eixa alteritat com ens entenem cadascú de nosaltres. Més forts, per això. Més capacitats, segurament també per això.

En el primer plenari de l’Ajuntament de Gandia des de l’eclosió del Covid-19, els ciutadans esperen de nosaltres que el rumb, a més d’incloure les seues prioritats, s’enrecorde de tots i cadascun dels gandians, començant pels qui patixen, i també pels qui necessiten certeses, l’element més important del temps més difícil que ens toca afrontar. No serà gens fàcil, i els ciutadans saben que vénen temps molt complicats. Però els hem de dir que poden saber també que els afrontarem units, amb un rumb que puguen conèixer, per saber que l’Ajuntament de Gandia estarà sempre del seu costat, agafant-los la mà si és necessari, per dir que el patiment d’un serà el patiment de tots, i que els dirigents polítics sabrem entendre que hi haurà temps per a l’oposició o la retreta, i també per a què se’ns valore i se’ns qüestione, però que enmig de la pitjor emergència de la nostra generació, serà la nostra responsabilitat exclusiva saber acordar, pactar, no cridar i, sobretot, empentar junts. Forts. Cadascú després s’atribuirà el mèrit de les idees o la victòria de les millors mesures, si vol, però se’ns jutjarà per evitar el fracàs, que és tant com dir evitar el precipici personal o familiar. Per dir que, un dia, els seus polítics, reunits i amb la clara vocació de sobreposar-se a esta adversitat, van saber acordar per a què Gandia eixirà unida, junta, més forta, i en primer lloc. Per dir que els seus polítics van saber estar a l’alçada de les circumstàncies.

No serà fàcil, però. No ha estat fàcil fins ara. Però no ho hem fet sols nosaltres. Hem tingut al millor equip: els 74.500 gandians. Als qui han patit des de l’inici, els hem intentat ajudar amb instruments i línies extraordinàries de suport i de crèdit. No han faltat les ajudes socials d’emergència, les compres bàsiques de lots de menjar, la protecció a les dones vulnerables que havien de passar el confinament amb el seu potencial agressor, el menjar escolar dels xiquets com a plat garantit a casa, el sostre per als qui no tenien sostre i no havien de passar l’estat d’alarma al carrer, l’atenció als malalts, majors i vulnerables amb el servei a domicili de menjar o medicaments, l’atenció telefònica i telemàtica a les persones, les empreses, els autònoms i els negocis, l’administració electrònica per a les necessitats que no podien esperar. Hem estat del costat dels ciutadans, com més lluny semblava que estàvem físicament, amb 6.879 atencions telefòniques i 1.218 al correu electrònic, o 900 cites per a l’expedició de certificat electrònic; i 3.105 serveis presencials d’assistència i protecció social. La Creu Roja de Gandia ens ha ajudat amb el servei d’atenció domiciliària dels qui més ho necessitaven, i i també amb el reforç dels convenis a entitats socials, i 1.592 famílies a les qui s’ha aplicat algun recurs per tal de cobrir les seues necessitats bàsiques. Hem ajudat també les entitats que tenen cura dels qui més ho necessiten. Per a les persones que no tenien menjar que dur-se a casa, hem garantit la gestió del menjador social, assumint la gestió directa del servei que a Gandia oferixen les Bunyoleres sense fronteres. I hem atès, a través de Cáritas o els Franciscans, a les persones que ja necessitaven del nostre suport abans d’esta crisi.

Tots no en som prou. No hem estat sols perquè hem tingut al millor equip. I també a vostès, als grups de l’oposició, als qui hem intentat informar de tot, fer partícips, convidar a encertar junt als agents socials, els empresaris i els sindicats, de les mesures que no sols aborden l’ara, sinó que parlen del demà, que hem d’anar construint d’immediat. També ací, com fins ara, les accions del Govern seran mèrit seu, perquè hem fet valdre les seues aportacions que eren encertades i positives, i perquè ací no hi ha mèrit de ningú: sols suor, esforç, i cooperació sense partidismes, tot i que cadascun de nosaltres partim de dissensos o de sigles distintes.

Alcem-nos. Ho hem de fer, tot i que el colp haja estat dur: no estava feta la primavera per a ser tan trista i perdre a tantes persones. Per això els èxits no són tal: la crisi és de tanta envergadura que no admet més que el silenci, si cal, i la feina i el respecte. Hem d’acompanyar les primeres accions de xoc, reflectides en esta declaració institucional, amb l’enfortiment de la protecció social. És vital no deixar ningú enrere ni abandonat a la seua sort. Refent si cal el pressupost i les partides municipals. Vénen temps molt durs per a moltes famílies i hem d’atendre la seua dignitat i les seues necessitats elementals.

Recuperem-nos. Junt a la protecció social, ens correspon seguir abordant les mesures de xoc també reflectides en el document de declaració institucional. Les noves mesures de distanciament social i higiene afectaran, com ha afectat ja la paràlisi de l’activitat econòmica, sectors econòmics que són vitals per al pols i el desenvolupament d’una ciutat com la nostra, acostumada a viure d’agradar, a un potentíssim sectors serveis que, precisament perquè amb les noves mesures tardarà a recuperar tot el seu potencial, necessita més que mai del nostre suport i impuls. També les noves línies de crèdit els han d’arribar. A ells, i a tots els comerços, xicotetes empreses o autònoms que ara necessiten de línies de crèdit que els ajuden a afrontar les seues despeses bàsiques, les seues pèrdues o la seua supervivència. Els sectors econòmics han de ser la segona pota i l’altra de les prioritats d’esta nova època.

Sobreposem-nos. La protecció social i l’impuls de la nostra economia seran els dos eixos més importants d’esta nova època. Com hem reflectit en la declaració institucional, ho farem també amb l’impuls de totes les accions encetades, des de cada àrea i cada regidoria d’este Ajuntament, sempre amb el rumb del Govern però en companyia de totes les forces i de tots els agents socials, especialment dels empresaris i dels sindicats. Cooperar serà bàsic perquè la sort d’un serà la de tots, i perquè per primera vegada la cooperació seguirà salvant vides. Ara i en el futur. En properes pandèmies, o siga quin siga l’escenari que esta catàstrofe ens deixe.

Hem d’estar a l’alçada de l’esforç i de l’exemplaritat dels nostres ciutadans, encara confinats a les seues cases. Perquè hui especialment, en contra de tantes veus perilloses i especialment amplificades estos dies, la solució és la política. Els hem demanat un esforç enorme als nostres ciutadans, i hem de correspondre a l’orgull de societat capaç d’haver superat esta adversitat amb tant de trasbals. Capaç d’assumir el confinament més estricte de quants s’han decretat, i d’aturar els seus projectes de vida o expectatives més immediates. Per això era important estar a l’alçada i consensuar una declaració institucional amb 127 mesures per a la recuperació i reconstrucció de Gandia. Ens recordaran per haver sabut acordar i pactar, estar a l’alçada de la situació. I per això els agraisc a vostès, l’esforç per al consens, i als gandians i gandianes, l’infinita actitud de victòria estes setmanes. El profund secret de l’alegria està en la nostra capacitat de resistència. Resistim junts, per favor. I cuidem-nos tots.

Moltes gràcies,

Intervenció en el Plenari de l’Ajuntament de Gandia del 5 de maig de 2020.