En l’any 1999, l’Alcaldessa de Gandia en aquell moment ens va convocar a tots els xiquets per tal de poder parlar en este Saló de Plenaris sobre drets humans. Érem una representació de xiquets de quart de Primària de centres educatius de tota Gandia, i veníem al Plenari a què els regidors, i la mateixa Alcaldessa, ens escoltaren. No parlàvem sobre res concret, però en el que dèiem estava tot el que anhelàvem: el respecte als drets de l’infant, el dret a desenvolupar cadascun dels drets del xiquet reconeguts universalment.

Molts anys després, vos parle des de l’altre costat com a regidor de l’Ajuntament. I vos parle a vosaltres, que teniu capacitat de decidir i que heu estat triats per a decidir. Per a eixamplar aquells drets, encara vigents, però per a fer possible una eina encara més poderosa: la de transformar el que desitgeu en el que podrà ser possible.

Teniu a les vostres mans el poder de decidir. I ho heu de fer amb unes premisses que no està malament recordar, i que vull recordar-vos en nom del Grup polític al que represente.

Heu vingut a marcar-nos deures, i ens sentim honorats de què ens pugueu obrir el camí i posar-nos a l’abast de la mà tot el que està per fer, però nosaltres també vos volem marcar uns quants deures a vosaltres. Comence el llistat:

• No oblideu somiar cada dia que és possible tot el que anheleu, demaneu o penseu. No oblideu que tot pensament pot ser realitat, perquè del contrari, no hauríem pensat espais per a vosaltres, carrers tal i com els imagineu o ciutats tal i com vos agradaria que foren xafades.
• No deixeu de patejar i caminar Gandia, una ciutat que sempre sorprèn, per a saber el que no vos agrada, per a comprovar el que no funciona –o no funciona com hauria—però, el més important, sobretot per a somiar i escriure el que està pendent, i encoratjar-nos en este Consell de la Infància perquè ens en posem les piles.
• No deixeu de reivindicar. Però sense cridar ni enfadar-vos. Tot s’arregla sempre amb la paraula, i en això vosaltres, els xiquets, soleu donar cada cop més exemple del que donem els polítics. Manteniu viu l’exemple. Que falta fa.
• Ordeneu els pensaments. Organitzeu-vos. Quan veieu que calen moltes coses a millorar, penseu quines són més importants, sobretot per als xiquets que no tenen de tot, i quantes són innecessàries. Ens ajudarà a nosaltres a encertar, a equivocar-nos menys, a pensar junt a vosaltres.

I sobretot, no deixeu de somiar i de jugar. Per a això no hi ha edat, i sou vosaltres els qui millor poseu en pràctica el joc de cada dia. Per molta responsabilitat que supose decidir, triar, ajudar a millorar la Gandia que viviu, xafeu i anheleu, és important descansar, llegir molt, beure l’aigua de la mar, observar la Platja en hivern o en estiu –sempre meravellosa—i acudir al col·legi amb energia i ganes de contar-la. Sempre començant de nou, cada dia. Perquè l’empenta de la infància és eterna, i vosaltres la retrateu millor que ningú.

I sobretot, seguiu donant exemple als majors, perquè teniu tota la il·lusió en la mirada i heu de transmetre-la a este Ajuntament i a cada raconada, parc o encreuament de la ciutat. Sense il·lusió i sense entusiasme la vida ha perdut la infància.

Gaudiu. I descanseu. Que els deures mereixen també unes vacances. I abans de que arribeu a les vacances, maneu-nos a nosaltres els deures de tota la faena que creieu que hem de fer, que n’hi ha molta per davant.

Amb eixos deures, Gandia serà millor i més justa.

Sols per això este Consell de la Infància haurà tingut tot el sentit i serà etern i per a sempre.

Moltes gràcies,