Post Image

L’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, i la regidora de Patrimoni, Alícia Izquierdo, acompanyats també per l’edil de Turisme, Balbina Sendra, han visitat este matí el Parc Arqueològic del Castell de Bairén per a presentar els resultats de la tercera fase del Pla Director de recuperació de la fortalesa i avançar les pròximes actuacions previstes fins a l’any 2030. Els acompanyaven els membres de la direcció de les intervencions, representada pels arqueòlegs Joan Negre i Pablo Garcia-Borja i l’arquitecte José Manuel Climent.

Durant la visita, Prieto ha destacat que el Castell de Bairén és “un dels majors i millors recursos patrimonials de la ciutat de Gandia” i ha assegurat que el govern municipal està saldant “un deute pendent que la ciutat tenia amb este monument”.

L’alcalde ha recordat que les actuacions actuals són fruit d’una aposta iniciada l’any 2017 amb la sol·licitud de les primeres ajudes europees per a intervenir en el recinte i que, des de 2021, han permés executar diverses fases de restauració i excavació arqueològica. “Tenim una idea molt clara plasmada en el Pla Director. Sabem com hem d’actuar. Ara el que cal és continuar buscant les línies de finançament necessàries per a seguir recuperant este espai fonamental per a la història de Gandia”, ha afirmat.

Prieto ha incidit que la recuperació del Castell de Bairén forma part d’una estratègia global de ciutat basada en la protecció i posada en valor del patrimoni històric com a element d’identitat, orgull col·lectiu i desenvolupament futur. “Recuperar els elements patrimonials és una manera de recordar la nostra identitat, de rememorar la nostra història i de reforçar l’orgull de ciutat. El Castell de Bairén forma part del relat fundacional de Gandia i també dels elements que ens prestigien com a ciutat”, ha assenyalat.

Més de 1,4 milions d’euros invertits

L’alcalde ha explicat que, entre fons europeus FEDER, Plans de Sostenibilitat Turística, fons Next Generation, subvencions d’altres administracions i aportacions municipals, la inversió acumulada en el Castell de Bairén supera ja els 1,4 milions d’euros. Segons ha detallat, esta inversió ha permés recuperar estructures històriques, consolidar muralles, habilitar recorreguts visitables i avançar en el coneixement científic del jaciment. A més, ha subratllat que la recuperació del monument contribuïx també a reforçar l’oferta turística de Gandia. “Posar en valor els espais patrimonials reforça una oferta turística basada en la qualitat i la sostenibilitat. El Castell de Bairén és un element singular que complementa la nostra oferta de platja, natura i cultura, i enriquix l’experiència dels visitants”, ha afirmat.

Una torre andalusina única i importants troballes arqueològiques

Per la seua part, la regidora de Patrimoni ha explicat en detall les actuacions desenvolupades durant la tercera fase del Pla Director, centrades en la restauració i consolidació de dos llenços de muralla, la recuperació de la barbacana i la intervenció sobre l’antiga talaia andalusina. Segons ha indicat, aquesta torre és el primer element constructiu documentat al cim de la muntanya i precedix la construcció del castell. “Era una alimara andalusina que originalment hauria tingut tres plantes amb terrassa superior. És el primer element originari del conjunt i ara hem pogut consolidar-la i restaurar-la completament”. Izquierdo ha destacat també la importància de les troballes arqueològiques aparegudes durant les excavacions al seu interior. Entre elles destaca una vaixella pràcticament completa amb peces procedents de València i Dénia, així com una peça ceràmica de possible origen nord-africà, actualment en procés de restauració.

La regidora ha anunciat que l’Ajuntament treballa ja en una futura exposició que permetrà mostrar a la ciutadania els materials recuperats tant al Castell de Bairén com en altres excavacions arqueològiques desenvolupades recentment a la ciutat. Les evidències més antigues de mill perlat a la Península Una de les troballes més destacades correspon a l’anàlisi de les restes alimentàries localitzades a l’interior de la torre. Les excavacions han permés recuperar restes de cabres, ovelles, gallines i altres animals consumits pels habitants del castell, així com un ampli conjunt de llavors de figa, bresquilla, magrana, raïm i garrofes, entre d’altres. Entre els resultats més rellevants destaca la identificació de dues llavors de mill perlat, un cereal d’origen africà introduït durant època andalusina.

Segons els estudis realitzats, estes restes constituïxen actualment una de les evidències més antigues documentades de la presència d’este cereal a la Península Ibèrica, datades a la primera meitat del segle XI. Noves actuacions fins a 2030 Durant la visita també s’han avançat les pròximes fases del Pla Director. La quarta fase, prevista entre finals d’enguany i principis de 2027, comptarà amb una inversió estimada de 250.000 euros i permetrà continuar excavant i restaurant la muralla occidental de l’albacar, ampliant els recorreguts visitables fins a la porta principal del recinte.

“Paral·lelament, l’Ajuntament manté la sol·licitud presentada al programa estatal del 2% Cultural, una ajuda que permetria impulsar noves actuacions de gran envergadura i avançar de manera decisiva en la recuperació integral del conjunt arqueològic”, ha explicat Izquierdo. Entre els objectius futurs es troben també la millora dels accessos, la creació d’una zona d’aparcament, la instal·lació de serveis públics i la possibilitat d’habilitar un centre d’interpretació que facilite la visita i la comprensió del monument. “L’objectiu és poder completar les excavacions, continuar restaurant les estructures conservades i fer el Castell de Bairén cada vegada més accessible i atractiu per a la ciutadania i per a les persones que visiten Gandia”, ha conclòs la regidora. F

inalment, la responsible de Patrimoni ha animat la ciutadania a descobrir el Parc Arqueològic del Castell de Bairén a través de les visites guiades organitzades per l’Ajuntament, destacant l’evolució constant que experimenta este espai patrimonial gràcies als treballs de recuperació desenvolupats durant els últims anys.

Twitter

Facebook