Gràcies, Sra. Alcaldessa.
Senyores i senyors,
Bon dia.
Res ens honora tant com saber-nos part d’una identitat que sempre és, com la vida, una promesa oberta. Una promesa que, en forma de propòsit col·lectiu, renovem amb la cita on la democràcia ens convoca i ens retroba.
I si ens convoca és, potser, per engrandir el propòsit del projecte col·lectiu que per a nosaltres és Gandia, i per a fer realitat, de nou i com tantes vegades, el lema que llueix a l’escut de la nostra vila, una ciutat de pedra blanca i de llum inacabable: ‘així relluïxen les teues obres’.

Les teues obres, les nostres obres, són la petjada que en la memòria col·lectiva, en l’instant que és l’imaginari col·lectiu, té la nostra acció de transformació, l’empenta cívica que ens duu ací, i el nostre ànim, permanent i inacabable, de transformar amb el servei públic els designis perquè ni l’atzar, ni l’infortuni ni la desesperança puguen amb el trajecte que la ciutat fa per la història, ni amb els projectes i anhels individuals dels qui la composen i l’estimen, la viuen i la projecten, la dibuixen i, per què no, la somien, també.

La nostra vocació de servei públic és la retrobada amb el propòsit de servici permanent, abnegat si és necessari, a la ciutat de Gandia i al seu projecte col·lectiu.
Si alguna cosa renova la nostra identitat, si alguna cosa ens retroba amb la promesa oberta de la vida i del projecte de Gandia com a ciutat en permanent transformació i en permanent anhel de millora incansable, és la necessitat de sentir-nos part d’una ciutat que ens honora amb la trajectòria dels seus homes i dones, que ens enlluerna amb l’empenta cívica i la consciència col·lectiva dels qui l’habiten, i desafia els designis de la fatalitat o els horitzons de la catàstrofe per anhelar sempre horitzons nous.

Serem el que ens proposem ser, amb la consciència col·lectiva de pertinença a una ciutat de valors compartits. Serem el que vulguem ser, amb la ferma convicció d’un servei públic per a servir a les persones i a esta ciutat, abans que no a una idea a ultrança, una convicció a ultrança o una perspectiva a ultrança. Al llarg d’estos quatre anys, no de bades, hem mantés intacte el compromís adquirit a este mateix Saló de Plenaris, fa quatre anys, en l’acte d’investidura de 2015: el de governar comptant amb tots, escoltant a tots, servint a la ciutat, a Gandia, primer, abans que no a una idea per compartir o una ideologia concreta. Tenir idees és saber defensar-les, saber cedir-ne, creure que cap ideal es preserva intacte des de l’aferrissament o el dogma.

Si estem orgullosos de compartir la ciutat que gestionem, de construir-la i de fer-la, cada dia, entre tots, és precisament perquè som capaços d’avantposar l’interès general dels seus ciutadans a les idees pròpies, les visions de part o els interessos particulars. Som d’un Partit centenari que vetla per tots, especialment pels qui no tenen de tot. I amb eixe ideal i amb eixes conviccions hem fet ciutat entre tots just quan més calia: en la seua etapa de major emergència i enmig, i moltes vegades malgrat, les tantes urgències.

Haurem treballat algunes coses potser com no esperàveu, vos haurem decebut amb actituds puntuals o gestos inadequats. Però no ha estat per supèrbia ni per fanatisme. Si se’ns avala és, per això, per haver governat amb calma, eliminant la crispació que trobàrem, fent valdre que primer calia solventar les emergències, però que no havíem de descuidar els molts assumptes importants d’una ciutat, en aquell moment i ja no ara, amb una enorme hipoteca reputacional i un colossal deute públic, mentre les ajudes d’emergència estaven per pagar i no podíem ni garantir el menjador escolar d’estiu dels nostres xiquets que més ho necessitaven.

Al llarg de quatre anys heu tingut un Govern que ha garantit el que és fonamental fins i tot quan no es podia garantir el que era important. I eixe és un aval que ens omple d’alè per seguir caminant, però no és un mirall on ens enlluernem, ens distraem o ens aconformem.

Els regidors socialistes hem entès l’aval del resultat electoral com una majoria de progrés que empenta en favor de la millor etapa de Gandia. D’una etapa nova, però no distinta de l’essencial que encara ens uneix i que hui ens retroba i ens convoca. Amb humilitat, amb generositat, amb més esforç si cap del que ja hem fet. Però entenent la pluralitat com la major riquesa de la societat, i no oblidant que els consensos els construïm des dels dissensos, des d’un desacord que ens congrega i ens encoratja, que suma i que no mai ens divideix. Així s’ha construït la història de les ciutats més brillants i així està feta la història de la Gandia que fa relluir les nostres obres col·lectives, sempre plenes del millor de tots nosaltres, sempre junt a un Govern i un Ajuntament que no pregunta o imposa, sinó que proposa avançar: no fes-ho així, sinó fes-ho junt a mi. Res ens honora tant com saber-nos part d’una identitat que sempre és, com la vida, una promesa oberta.

Deia el poeta Antonio Machado que “de tota la memòria, només val el do preclar d’evocar els somnis”. Evocar els somnis. No una vocació grandiloqüent ni estranya, sinó una convocatòria a l’escolta activa, el treball al servei de la ciutat i dels gandians i gandianes, però una il·lusió que té els peus en terra i que conserva, en la memòria del futur que ja comencem a fer, tota la nostàlgia del futur intacta. La nostàlgia del futur.

D’un futur, que és ara, on els joves tenen més oportunitats per emprendre en el lloc on han triat viure, que és com apartar les excuses per haver de marxar cercant un projecte de vida més pròsper.

D’un futur, que és ara, on tornar a cultivar la terra com a espai de prosperitat i de riquesa col·lectiva, on tindre desenvolupats els espais de l’urbanisme que hem estat capaços de desbloquejar per tal que el talent tinga espais on les idees siguen, com la tasca del Govern, realitats que materialitzen els somnis d’algú. On atraure empreses, talent, oportunitats, idees. Idees. Ninguna idea sense espai, cap espai sense idees a esta ciutat tan digna i tan brillant.

D’un futur, que és ara, on ningú pregunta d’on vens o què busques, sinó de quina manera et sents més còmode en una ciutat que segueix preferint les respostes als interrogants oberts, les certeses als neguits, la llum inacabada a l’ombra certa. Som imparables si alenem, en el dubte d’algú, la certesa que la vida és una promesa oberta que els altres, l’Ajuntament i este Govern també, som capaços d’entendre i de resoldre.

D’un futur, que és ara, on les administracions no som el problema de ningú, sinó la certesa que els ciutadans ja venen amb els problemes de casa, i que els hem d’atendre empatitzant i treballant, pensant que el seu major problema és ja el nostre. Cercant, en la solució individual, la consciència que com a comunitat podem ser millors després. Orgullosos d’una Administració que va alçar catifes, que va donar exemple i pagar els seus proveïdors, que publica cada factura i el detall de cada despesa o contracte. I que pot fer encara més per esdevenir irreprotxable.

D’un futur, que és ara, on ens comprometem per combatre la injusta desigualtat dels qui no tenen de tot, dels qui encara patixen, dels qui, per l’atzar, la malaltia o l’infortuni, encara sofrixen el risc que, en entrar la malaltia o la pena per la porta de casa, entre amb elles la ruïna. El nostre deure inexcusable és el combat contra totes les formes de desigualtat, contra la violència que mata a les dones. En favor de la igualtat, en favor d’un espai de llibertat per a què les dones pugueu caminar soles, lliures, vives. Sense por.

Evocar els somnis. Estos són els nostres. I tenen els peus en terra. El nostre punt de partida. I les darreres eleccions municipals ens han situat ací, amb onze regidors, per a renovar la promesa oberta d’una nova legislatura amb tota la nostàlgia de futur intacta i l’aval de la trajectòria compartida dels quatre anys més difícils de Gandia.

La victòria electoral a les urnes, i l’inèdit resultat de 15 regidors per a una majoria de Govern d’esquerres, són un doble aval inexcusable. La victòria no ha consistit mai en guanyar per guanyar, sinó en guanyar per a què altres, molts altres, guanyen. ”I tu, greument, has escollit./ Després del teu silenci estricte,/ camines decididament”, en paraules del poeta Estellés. Un doble aval: a una manera de treballar i de fer, de governar i escoltar sense crispació ni enfrontament, i a un projecte que hem pogut encetar enmig del més difícil, just quan calia aturar-se per pensar si avançàvem o ens quedàvem quiets. Gandia, com moltes altres vegades després dels seus moments difícils, va triar avançar.

La ciutat té molts reptes, i per això hem de saber correspondre a l’aval del resultat electoral i, en la seua millor expressió, de la conformació d’esta majoria en el Plenari de l’Ajuntament per a obrir esta nova etapa. La nostra primera missió consisteix a fer fàcils els grans reptes que se’ns presenten per davant, sense oblidar la manera com els hem treballat quan les emergències podien més que la rutina de la transformació de Gandia. Com li deien a mon pare en el futbol: “fes-ho fàcil”.
Junt a eixe desig, la millor promesa que els regidors del PSPV-PSOE podem adquirir hui, davant de vosaltres, en la solemnitat de la sessió d’investidura, és la mateixa que, intacta, encara ressona des de l’última legislatura, preservada també intacta en cada Plenari, defensant els assumptes de la ciutat, mentre l’Ajuntament eixia de la quebra i l’emergència i albirava un poc de llum i de certesa: no defallir per a no defraudar-vos.

Estimem la ciutat on hem triat viure. La xafem cada dia, i ens seguim enamorant del que passa i del que encara apenes batega en ella. Per això coneixem els reptes i els desafiaments que, en eixe futur que encetem nosaltres, hui, afrontarem units i conscients de la realitat, del món que ens ha tocat viure i del context on hem de desenvolupar la política i les seues decisions. Però hui Gandia està millor que fa quatre anys, i el seu Ajuntament ha superat el més difícil.

És moment d’empentar després de posar-la en hora per a avançar en el futur. De posar en hora la ciutat per ser, de nou i com sempre, la capitalitat de les ciutats que lideren el present anticipant els reptes del seu futur. Que no veu passar les oportunitats, sinó que les aprofita i les honora.

Els qui havíem de decidir ja estem ací. I anem a fer-ho possible amb una majoria àmplia, tota la capacitat de treball, fins a deixar-nos la pell, i lleialtat a Gandia. També respectant els acords del Pacte del Serpis, i tractant amb honestedat i generositat a Compromís, la força aliada d’esta majoria de progrés i d’esquerres. Telefonant sempre les altres opcions polítiques, especialment si alguna cosa bona podem fer junts per la ciutat.

Els qui havíem de decidir ja estem ací. I ara és el moment. Tenim la capacitat, tenim el suport, som conscients de la fortalesa de la democràcia i del poder del vot, en l’urna, fa un moment, recordant les quatre virtuts cardinals que presideixen la portalada d’este Ajuntament: prudència, justícia, fortalesa, templança.

Els qui havíem de ser, ja hem estat escollits. Fem valdre el nostre suport a un projecte compartit que lidera de nou l’Alcaldessa, Diana. Fem que Gandia òbriga la millor etapa. Amb el do preclar d’evocar, des de cada rutina, els somnis.
Acabe amb un poema de Luis García Montero:

“Quiero sentirme dueño de las horas.
Para encontrarme a mí
he aprendido a seguirte.
Salgo por la memoria y no llego a un recuerdo,
sino a este modo de vivir despacio
las cosas que me das.
Todavía camino por la ciudad (…)
y soy el habitante de lo que sucedió
la semana que viene,
de los hechos que pueden ocurrir
hace ya muchos siglos,
cuando los pies del tiempo que nos falta
escriban junto al mar
la orilla laboriosa del pasado.
Todo está en ti. Y todo permanece
mientras rueda en el cielo
la luna primitiva.
Cada intuición es una huella,
cada recuerdo el porvenir,
hoy es ayer para decir mañana”.

En nom dels regidors socialistes, bona legislatura i bona vesprada.