Discurs presentació llibre 'Una dulce historia', de Rafa Juan. Cercle d'Economia de la Safor.
Molt bona nit, senyores i senyors:
Voldria, en primer lloc, agrair al Cercle d’Economia de la Safor i al seu president, Ramón Soler, la seua deferència i la seua amable invitació. Que hagen pensat en mi per a presentar hui el llibre de l’amic i CEO de Vicky Foods, Rafa Juan, “Una dulce historia”, m’honora i em recomforta. Poder compartir amb Rafa i amb tots vostès estos moments em suposa una doble satisfacció.
Per una banda, pel càrrec institucional que represente. Com a alcalde de Gandia, és un orgull poder agrair, en nom de la ciutat, a Vicky Foods i a Rafa el grandíssim llegat que ha deixat esta empresa a Gandia i a la Safor.
Ningú en té cap dubte que la rellevància social de les empreses no solament la dona un volum de facturació, un nivell d’emprenedoria i un alt component d’innovació que ambiciona noves empreses. El dona, també, l’arrelament a la terra, el compromís amb la societat on s’arrela i on creix.
I per això, ningú té cap dubte que Vicky Foods, Dulcesol en els seus inicis, tal i com la coneixerem des de ben menuts, és una empresa que genera llocs de treball, oportunitats i riquesa al nostre territori i que a més, s’involucra i mostra un ferm compromís amb la societat i l’entorn que l’ha vist nàixer i expandir-se.
La satisfacció és doble quan, a més, se’m convida a parlar d’un llibre que són, alhora, dues potents històries. La primera, la intrahistòria familiar que no s’entén sense la valentia i fermesa de Victòria, i un creixement personal que acaba sent familiar, col·lectiu. Imprescindible per entendre l’ànima i fins i tot l’aroma, els paisatges i el territori de Vicky Foods.
I la segona, la dels valors d’una companyia que creix alhora que reverteix en la societat tot el capital, el talent i la innovació acumulades. Perquè la ‘dulce historia’ és, sobretot, Victoria Fernández.
Ella, cofundadora de la companyia, ho va entendre ben prompte i ho va saber transmetre als seus fills. La meua àvia, de Villalonga, com el pare de Rafa, em contava la seua determinació d’escriure per correspondència a Antonio, i com la història del carteig uniria el destí d’una xiqueta determinada de Malvedo, s’uniria per sempre a Villalonga.
Perquè Victoria procedia de Malvedo, un xicotet municipi d’Astúries, i la seua història és el fidel reflex de l’Astúries de la postguerra, i en ella, el cobro dels pagarés del pare, l’estraperlo, la venda, on calguera, de cireres, fins i tot en els viatges en tren, Victoria mostrava una determinació com poques, destinada, tot i que no ho sapiguera encara, a recalar en l’empresa familiar d’Antonio i, no sense recel, capgirar-la.
La història sempre s’escriu amb l’esforç dels valors. Sempre estarem en deute amb el que Victoria ens va regalar en vida: les tres famoses “hacs” de les quals ella sempre parlava: humilitat, honestedat i humanitat. Els valors de la ‘dulce historia’ i de l’empresa. La meua àvia, com vos deia també de Villalonga, parlava amb admiració del que havia aconseguit una família, no sense els esforços, els patiments i els fracassos.
Perquè també sobre la idea de les renúncies, de les transaccions o de les derrotes se sustenten, potser no suficientment valorades a la nostra societat, les empreses col·lectives que ens fan prosperar i ens fan millors. El cunyat de la meua àvia, Paco, era el fariner, el proveïdor de farina de Dulcesol al llarg de molts anys. La meua àvia contava la història mentre em comprava les ‘Glories’, que transformaren la producció de Dulcesol, i els pandorinos, dos dels productes més identificatius de l’empresa familiar.
Dos dels productes exemple de la reinvenció de la companyia, que és també un caràcter que exemplifica el millor del nostre poble: estar disposat a reinventar-se, tindre a mà un nou començament. De la lectura de “Una dulce historia” trac algunes conclusions que voldria compartir amb tots vostès.
Primer. La radiografia social.
Llegir “Una dulce historia” m’ha evocat olors, textures i sabors de la meua infantesa, el got de llet i les glòries per a desdejunar o les valencianes amb una onça de xocolata Lingotín per a berenar quan eixia del col.legi. M’ha remogut records i m’ha permès anar traçant, pàgina a pàgina, la radiografia d’una etapa vital de la història d’este país, d’esta comarca, d’esta ciutat, lligada de forma inexorable a la història de Vicky Foods.
És, en primer lloc, la història de la reconstrucció després de la guerra, amb el patiment i la fam encara clavats a les entranyes. Com recorda Rafa al seu llibre, sota aquella màxima de “aquí no se tira nada” que imperava a la majoria de cases, la seua àvia li cosia camises amb la tela dels sacs amb els quals els portaven el sucre.
És també la història de l’incipient desenvolupament econòmic dels anys 60, de l’arribada dels primers turistes estrangers a les nostres costes i també de l’emigració de treballadors i treballadores de les zones més castigades de l’interior d’Espanya per a buscar noves oportunitats de treball als pobles del litoral.
Victoria Fernández també troba una nova vida a estes terres però ella és un exemple que trenca tots els esquemes i els paradigmes de l’època. Una dona que es nega a quedar-se a casa mentre veu cóm el negoci s’afona i que, tot i el xoc cultural que suposa per a la família del seu home acceptar que una dona es pose al front del negoci i que prenga decisions, Victoria, recolzada pel seu home, empren eixe pas decisiu i vital per a l’empresa. I ho va fer fins que li van quedar forces.
L’evolució de Dulcesol, hui convertida en Vicky Foods, està aparellada també a l’evolució de la tecnologia, amb la incorporació de maquinària cada vegada més sofisticada per a coure els productes fins el primer ordinador per a portar els comptes. Però hi ha també una altra vessant, no menys interessant, que ens ajuda a recórrer esta història de 70 anys. Els seus protagonistes.
La història d’amor d’Antonio i Victoria, el naixement de Rafa, Juanjo i Mariola, la malaltia que es va endur a Antonio massa prompte, o la pròpia història personal de Rafa, els seus estius a Malvedo, els seus estudis universitaris a València, el seu nuviatge amb Ángeles i el seu casament “exprés” per evitar anar a fer la mili, el naixement dels seus fills Carlos, Pablo i Javi i la seua incorporació progressiva a l’empresa...És la vida mateixa, desgranada en esta història de la família Juan Fernández, amb les seues llums i ombres, tan ben reflectides a “Una dulce historia”.
Segon. Els valors i els reptes d’una empresa.
A més de la radiografia històrica i social que implica “Una dulce historia”, Rafa Juan aporta els valors que sustenten una empresa que vol ser líder i que jo resumiria en l’aposta per la innovació i la tecnologia; el treball en equip des de l’escolta activa i la proximitat i per últim, l’exemple personal. I en este últim punt vull destacar, de nou, la figura de Victoria com a model de lideratge des de l’empatia i la proximitat. No hi ha política d’empresa, ni tampoc política pública, sense uns valors que guien i empenten. Que tracen el nord i el rumb.
En el cas de les empreses arrelades al nostre territori, els valors són la identitat mateix. Per això sobreviuen les empreses que, com en el record dels orígens, recorden sempre la identitat que els empentà a nàixer o que els va fer sobreviure en els temps tan durs. Ja foren la Riuà, la Pantanà o, ara, una pandèmia que és la nostra pitjor calamitat des de la Guerra.
I tercer. Vicky Foods en el món de l’empresa.
Les xifres econòmiques que hi ha darrere de Vicky Foods són aclaparadores, rotundes. Esta empresa familiar ha sabut liderar, des d’una ciutat mitjana com Gandia, un mercat extraordinàriament competitiu i situar-se per davant dels seus adversaris, alguns dels quals han acabat sucumbint per no saber adaptar-se als canvis que exigien els mercats i els consumidors.
Al respecte, compartisc amb Rafa una de les conclusions que aporta en el llibre, i és el fet que la falta d’innovació ha estat darrere del tancament progressiu de moltes de les empreses de la Safor, empreses que feien de la comarca un territori industrial paradigmàtic i la desaparició de les quals ha comportat una pèrdua significativa del pes de la indústria en la Safor.
Vull acabar la meua presentació recordant als que van fer possible que tot començarà: Antonio i Victoria. Tots dos van unir les seues fortaleses per a seure les bases d’un gegant de l’alimentació que els seus fills i els seus nets han continuat amb perseverança.
La convivència, el treball en equip, el respecte a la cultura de l’empreniment i de l’empresa, formen part del substent de les nostres societats avançades: compartir una promesa renovada. La vostra promesa renovada, amb aroma a Glories i sabor als millors dolços, vos ancla a esta terra i al compromís permanent, i inacabable, d’un nou començament que no oblida qui és, d’on ve, a quin territori es deu i quin somni el conrea i vos mou cada dia.
Moltes gràcies.